Pinus thunbergii – El pi negre japonès, símbol de virilitat i vigor
Un bonsai d’exterior de 12 anys, amb una presència imponent i un caràcter inconfusible. El Pinus thunbergii, conegut com a pi negre japonès, és una de les coníferes costaneres més apreciades en el món del bonsai: creixement vigorós, agulles fosques i rígides agrupades per parelles, escorça de textura profunda i rugosa. Al Japó, aquesta espècie es considera tradicionalment masculina, pel seu port auster, la força de les seves arrels i la intensitat del verd fosc de les seves agulles.
📌 Notes importants: La forma i les dimensions del bonsai són aproximades (test inclòs). El color i la forma del test poden diferir dels de les fotografies. Com que són plantes vives, l’aspecte canvia amb les estacions; per tant, les imatges són purament il·lustratives i no constitueixen cap compromís contractual.
Característiques principals
-
Hàbitat: Exterior – plena llum solar, tot l’any
-
Tipus de fulla: Perenne (agulles per parelles)
-
Família: Pinaceae
-
Creixement: Vigorós
-
Dimensions aproximades (amplada × profunditat × alçada): 28 × 26 × 41 cm
-
Dimensions del test: Inferiors a 16 cm
Curiositats
En la tradició japonesa, el Pinus thunbergii encarna l’energia masculina: el vigor del creixement, la textura rugosa de l’escorça, el color intens i la rigidesa de les agulles en fan un símbol de força i determinació. També és un dels bonsais amb més necessitat de llum solar directa: estima el sol sense concessions.
Ubicació
Obligatòriament a l’exterior, amb plena llum solar durant tot l’any. Ideal per a balcons, jardins i terrasses assolellades. No és adequat per viure en un apartament.
Reg
Controlat i moderat. Un excés d’aigua, sobretot en substrats poc drenants, pot ser fatal per a les micorizes – els fongs simbiòtics les hifes dels quals viuen en estreta associació amb les arrels del pi i en potencien l’absorció de minerals com el fòsfor. Sense aquestes, l’arbre es debilita progressivament fins a morir.
Fertilització
A la primavera i a la tardor. Es recomanen fertilitzants orgànics, que afavoreixen i protegeixen les micorizes.
Trasplantament
Cada 3 anys, en el moment de reprendre el creixement vegetatiu, abans que les agulles s’obrin dins dels borrons. A la zona mediterrània, aproximadament a mitjan març.
Substrat
100% Kiryuzuna, o bé barrejat amb un 50-70% d’Akadama.
Poda
Durant els mesos més freds de l’any. En el moment de tallar, cal deixar sempre agulles i borrons a les branques: una branca completament despullada tendeix a assecar-se.
Pinçament de les espelmes
Intervenir a mesura que es desenvolupen les agulles:
- Durant la temporada de creixement, eliminar els brots principals més llargs, escurçant un terç o la meitat de les espelmes noves
- A finals d’estiu o principis de tardor, eliminar les agulles velles i les branquetes massa atapeïdes per afavorir la penetració de la llum a la capçada
Lligat
D’octubre a març. Es recomana utilitzar filferro de coure: els pins són arbres molt flexibles i el filferro ha de romandre col·locat durant força temps per ser eficaç en el modelatge de les branques.
